El Jardí Botànic de Barcelona és una institució municipal al servei de la societat. El Jardí preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i la documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista, promou el coneixement a través de les seves activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d’aficionats a professionals en general, i per a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, es promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.
Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona. L'Institut és un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre de consolidat prestigi té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.
La concepció mediterrània del Jardí el fa que sigui un espai únic per experimentar amb noves plantes de clima mediterrani per introduir-les, posteriorment, a la jardineria. En aquest sentit, hi ha des de l'any 2000 un conveni entre l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que regula la utilització del Jardí com a espai d'experimentació amb noves plantes i noves tècniques per desenvolupar el camp de jardineria sostenible. Els resultats que s'obtenen són noves idees que es van traslladant a la resta de parcs de la ciutat i del seu entorn.
Historia
Anteriormente a la apertura de este jardín botánico existía en la ciudad de Barcelona el que actualmente se conoce como Jardín Botánico Histórico (reabierto al público en octubre de 2003). Este jardín fue creado el año 1930 por el Dr. Pius Font i Quer, en la "avenida dels Muntanyans" del parque de Montjuic, siendo fácilmente reconocible por presentar los árboles más grandes que se encuentran en la ciudad.
Vista general del jardín botánico de BarcelonaDebido a las obras de acondicionamiento de equipamientos en Montjuic para los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, se tuvieron que abrir nuevos accesos, lo que afectó la estabilidad de los terrenos abruptos del Jardín Botánico Histórico, lo que originó que se debiera de cerrar al público.
Con esta situación se originó el que se propusiera la creación de un nuevo jardín botánico para Barcelona, que fuera un centro de estudio y conservación de especímenes, especializado en la flora mediterránea.
De este modo surge el Jardín Botánico de Barcelona, abierto al público el 18 de abril de 1999, aprovechando los terrenos de un antiguo vertedero de escombros, en el parque de Montjuic. El proyecto lo realizó el Ayuntamiento de Barcelona, con subvenciones de la Unión Europea.
